Gravel centre: Pla d’Urgell

L’itinerari que us presentem neix de l’esperit de la Catigat, l’emblemàtica marxa ciclista de la comarca que a finals d’abril d’aquest 2026 ha arribat a la XVII edició, enllaçant 18 pobles. Prenent com a base el traçat de la Catigat, us proposem una gran ruta circular de 103 quilòmetres i tot just 500 metres de desnivell positiu, que comença i acaba en el gran tresor mediambiental de la zona: l’estany d’Ivars i Vila-sana. Amb un 60 % del recorregut per pistes de terra en perfecte estat i totalment senyalitzat de manera permanent, aquest viatge connecta pràcticament tots els nuclis de la comarca.

La ruta comença a l’estany d’Ivars i Vila-sana, l’estany interior més gran de Catalunya, un espai natural recuperat que actua com a refugi de biodiversitat. Des d’aquí posem el rumb cap al nord i, després de superar el nucli de Vallverd, arribem a Linyola, un municipi situat sobre una petita elevació de gran importància històrica vinculada al Comtat d’Urgell. En aquest primer sector, el ciclista ja entra en contacte amb el paisatge clàssic de la jornada: pistes rectes de grava solta però compacta, camps de conreu a banda i banda i un cel obert, pel qual cal preveure la calor i el vent, per la manca de zones boscoses.

Un cop superat el límit nord, el recorregut gira cap a l’oest a la recerca dels Arcs i el Poal, i va connectant petits nuclis rurals per pistes ràpides i de conducció molt senzilla. Des de Bellvís, la ruta dibuixa un gran cercle per adreçar-se cap al sud i travessa per sobre de l’autopista AP-2 per arribar a Bell-lloc d’Urgell, el punt més occidental de l’itinerari. El trajecte comença llavors a girar cap a l’est, passant per Sidamon i enfilant-se recte cap a Torregrossa, que marca l’extrem meridional del viatge. La sortida d’aquesta darrera localitat regala un dels trams més característics per als rodadors: una línia recta de 6 quilòmetres sobre terra que condueix directament a Miralcamp, població que es travessa de baix a dalt.

El camí torna a mirar cap al nord per enllaçar de manera consecutiva Fondarella i el Palau d’Anglesola, des d’on s’accedeix a Mollerussa, la capital comarcal i el motor demogràfic i econòmic del territori. El creixement de la ciutat està estretament lligat a la construcció del canal d’Urgell al segle xix, una infraestructura hidràulica monumental que va transformar l’antic secà en regadiu i que té el punt de divulgació a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, un centre d’interpretació situat a la mateixa ciutat.

Pedalant paral·lelament a la séquia en direcció est, s’arriba a un dels espais més emblemàtics de la comarca: el Salt de Duran. Situat a la tercera séquia principal del canal, és un salt d’aigua de 4 metres d’altura que antigament generava electricitat per a una fàbrica de paper propera, i que avui dia s’ha convertit en un dels punts més populars del canal d’Urgell.

L’últim sector de la ruta abandona el canal per connectar amb Vilanova de Bellpuig i Golmés. Des d’aquí es reprèn el rumb cap al nord, en direcció a Vila-sana, i es busca el pas per Castellnou de Seana —localitat on neix la prova de la Catigat— per una pista completament rectilínia. El tram final completa la volta a l’estany d’Ivars per la banda de ponent, connectant amb Barbens i Ivars d’Urgell, abans de cloure el recorregut en el mateix punt de sortida.